Ressenya: La pura veritat


Hola, holaaa!

Com ha anat la setmana? Sé que he estat una mica absent aquests últims dies ja que estava bastant ocupada amb un projecte de l'institut, concretament amb el TdR (sí, el famós Treball de Recerca). Però, per sort, aquesta setmana he pogut llegir alguns llibres i ja tinc diverses entrades programades. Així que no us preocupeu perquè torno amb les piles carregades! :)

FITXA TÈCNICA

Títol: La pura veritat
Títol original: La pura veritat
Autor: Dan Gemeinhart

Editorial: Fanbooks
Pàgines: 264
Preu: 13,95€
ISBN: 9788416297962

SINOPSI: El Mark és un noi normal com tants d’altres. Té un gos que es diu Beau i una amiga que es diu Jessie. Li agrada fer fotos i escriure haikus a la seva llibreta. El seu somni és pujar una muntanya.  
Però el Mark no és un noi com tants d’altres. Està malalt. Ha d’estar hospitalitzat. Seguir tractaments. Té una malaltia de la qual alguns no se’n surten.
Així que el Mark decideix fugir. Deixar casa seva amb la càmera, la llibreta i el gos, i marxar amb un pla ben precís. Pujar el Mont Rainier.
Encara que sigui l’última cosa que faci a la vida.

OPINIÓ PERSONAL
Abans de res, m'agradaria donar les gràcies a l'editorial Fanbooks per enviar-me aquest exemplar.


La pura veritat, de Dan Gemeinhart, està narrat en primera persona per Mark, un nen de deu anys. No és cap secret que Mark està malalt. És més, ens ho diu el mateix autor en la sinopsi. Normalment, intento evitar aquesta classe de novel·les que anuncien algun tipus de malaltia en el protagonista ja que, pràcticament, t'asseguren l'aparició d'algun component tràgic. No obstant això, vaig voler donar-li una oportunitat a Gemeinhart.


La història comença quan Mark decideix marxar de casa ja que ha arribat un punt en què el protagonista està fart d'intervencions i d'hospitals. Per aquest i diversos motius més, Mark emprèn una nova aventura ja que vol complir el seu últim desig: escalar el Mont Rainer.


D'altra banda, trobem a Jessie, que ens narra totes les coses que succeeixen a casa, com ha afectat la desaparició i com va evolucionant la recerca de Mark.


He de reconèixer que ja havia llegit un parell de ressenyes d'aquest llibre abans (algunes amb puntuacions molt bones i altres no tant). I la veritat és que el llibre no m'ha sorprès molt. És a dir, la història està bé però com que m'havien spoilejat, hi havia moments en què ja sabia el que anava a ocórrer.


A despit d'això, una cosa que em va agradar va ser que els esdeveniments transcorren en un període relativament curt, així que no s'arriba a aprofundir massa amb els personatges. Per tant, es llegeix d'una asseguda. Això té pros i contres, és a dir, va genial per combinar-ho amb lectures més pesades o amb un vocabulari més rebuscat, fins i tot pot llegir-se en èpoques d'exàmens per a 'desestressar-se' i desconnectar de tot (encara que els estudis són el primer ...). No obstant això, vet aquí la part negativa, al llegir-se tan ràpidament és fàcil oblidar-se d'aquest llibre en un parell de mesos.


D'altra banda, comentar que un dels millors punts que té el llibre és la tendra i dolça relació que hi ha entre Mark i Beau, el seu gos. Per un costat, és impressionant la lleialtat del gos cap al seu amo. Però, per l'altre, aquesta relació m'agrada ja que em recorda a un antic poni que els meus pares em van comprar quan era petita ja que li vam posar el mateix nom que el gos: Beau (diminutiu de Beaudgeste).


Una cosa curiosa és que quan parlava amb altres amics lectors sobre aquest llibre, pronunciava malament el nom del gos. És a dir, sabia que havia de dir: /bo/. No obstant, al final, de tant veure-ho escrit, el pronunciava tal qual: /beau/.


Segons la meva opinió, aquest llibre es mereix una puntuació de tres i mig (3`5 de 5) ja que amb els spoilers que em van fer, no em vaig sentir molt còmoda llegint-lo. No obstant això, fa tot just uns dies, vaig deixar el llibre a la meva germana petita (té tretze anys) i li va encantar de principi a fi. Així que, pot ser que m'enxampés en un d'aquests dies en què trobes pegues a tot .. hahaha :D


En resum, la història és bona i t'atrapa des del primer instant. La lectura té un vocabulari senzill, és amè i ràpid de llegir. Ideal per endur-te'l durant un viatge, no només perquè ocupa poc espai a la maleta (és molt primet) sinó perquè te'l llegeixes en un obrir i tancar d'ulls ;)


Així que, com ja he dit abans, la meva puntuació per al llibre La pura veritat és de ...


Un petó ple de tinta,


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

¡Hola, holaaa!

¿Quieres dejarme un comentario? >.< Ante todo quiero darte las gracias por haber leído la entrada y querer dejar tu opinión.

Siempre leo y respondo todos vuestros comentarios, y visito vuestros blogs a diario ;D

Recuerda que si quieres dejarme tu blog para que te siga no hay ningún problema, pero ya existe una entrada exclusiva para eso.

De nuevo, ¡Muchas gracias, y nos leemos pronto! ^-^


Santa Template by Mery's Notebook © 2014